Conselleres i consellers, diputat, mitjans de comunicació i públic assistent a la sala i a través del canal de Youtube del Consell de Formentera…
Molt bon dia a tothom.
Avui començam el tercer debat de l’estat de Formentera d’aquesta legislatura i el meu primer com a presidenta del Consell des que vaig assumir el càrrec el passat 15 d’octubre.
Un debat que ens ha de servir per reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur, i per posar damunt la taula la feina feta i la que ens queda per fer. Estam davant un debat en què amb les aportacions de tots els que estam aquí intentarem aconseguir l’objectiu comú de millorar la vida de la ciutadania de Formentera i d’intentar deixar una illa més habitable per a les futures generacions.
M’agradaria recordar unes paraules que vaig pronunciar aquí mateix aquell 15 d’octubre, fa nou mesos, quan parlava que, quan vàrem començar aquesta legislatura, al juny de 2019, GxF i el PSOE de Formentera teníem molt clar que, malgrat les nostres diferències, aquest camí només es podia recórrer des del diàleg i el consens, sempre amb lleialtat i fermesa. Així entenc jo la política i així he intentat aplicar-la des del primer dia com a presidenta.
La nostra obligació com a representants públics és intentar sumar i mai restar; i hem de fer-ho des de l’entesa amb coherència i responsabilitat amb els acords signats i amb les nostres pròpies decisions.
L’octubre de 2021 sortíem d’un temporada turística atípica, que mai havíem conegut, esperant l’anunciada sisena onada de la pandèmia, que arribaria el mateix hivern. No fa falta recordar que la pandèmia de la covid-19 ha trastocat la societat, l’economia mundial i ,òbviament, ha marcat també aquesta legislatura.
La covid-19 també ens va posar a prova com a illa i com a administració, i crec que en aquest sentit ens hem de felicitar perquè si la resposta dels ciutadans va ser exemplar, també ho ha estat la capacitat de reacció d’aquest Consell i la de tot el personal que aquí treballa, que s’ha bolcat i continua fent-ho en aquest nou escenari.
Hem dit moltes vegades que el virus ens ha mostrat la cara B de Formentera, aquella que deixava el 10 % de la població amb necessitats tan bàsiques com la manca de menjar, però també el virus ens ha mostrat que tenim i, per això continuam treballant, una administració forta, àgil, que és capaç de reaccionar, sustentar i d’oferir el millor servei públic possible a les persones necessitades.
L’any va començar amb una altra malaltia, que per desgràcia sembla incurable, que és la de les persones menyspreables, aquelles que sobren a la nostra societat, que són capaces de portar els països a la guerra i a la destrucció.
La invasió russa a Ucraïna ha sacsejat el món occidental, ha segat milers de vides, ha destrossat milers de famílies i un país sencer. La guerra, a més, ha provocat una crisi econòmica mundial que ja patim i que, avui en dia, les seves conseqüències ens resulten imprevisibles.
Formentera sempre ha resistit millor que altres llocs les crisis econòmiques. I en aquest sentit, vull enviar un missatge de confiança i tranquil·litat perquè des del Consell de Formentera continuarem al costat de totes les persones que necessitin la nostra ajuda.
Avui, 11 de juliol, ens trobam en plena temporada alta. Tots els indicadors ens diuen que Formentera tornarà a tenir una temporada turística bona, com abans de la pandèmia. És una bona notícia per a tothom i per a la nostra economia, dependent quasi al cent per cent de la indústria turística.
Formentera continua sent un destí fort, i, en molts aspectes, envejable per a molts dels nostres competidors. Tenim un sector turístic local compromès amb l’illa, professional, que ha demostrat ser capaç d’adaptar-se a la situació i als nous temps. Hem vist que el turisme nacional havia substituït d’altres més poderosos d’altres anys, com l’italià, i que també recuperam turisme d’altres indrets.
A més, enguany hem tengut un bon inici de temporada els mesos d’abril i maig, encara que irregular. L’organització d’esdeveniments culturals, socials i esportius ha atret gent que busca altres atractius a la nostra illa, que no només sol i platja. Diversificar la nostra oferta i mostrar els atractius de l’illa fora de temporada és un dels nostres objectius, en els quals estam avançant.
Com deia, estam vivint una bona temporada, però hem de ser cautelosos. En aquest punt, crec que no fa falta recordar que tots a Formentera tenim molt clar que el nostre gran atractiu són els nostres espais naturals i que en la protecció de nostre territori està la nostra raó de ser.
El món global, en què vivim i ens desplaçam amb gran facilitat, ens ha posat en el mapa com una destinació tan atractiva que tothom vol visitar i en la qual, a més, es vol invertir i fer negoci. Avui en dia, estam en un punt de mira perillós que pot fer que Formentera acabi morint d’èxit si no actuam i posam les mesures per preservar la nostra illa. Naltros, els formenterers i formentereres, i també molts dels nostres visitants, estam comprovant que aquesta amenaça l’estam patint en les carreteres, les platges, els camins, el litoral… I que aquesta amenaça no només posa en perill el nostre model turístic, sinó que està trastocant la forma de vida de la nostra gent.
Des de fa anys, la ciutadania de Formentera té molt clar que s’ha d’actuar per intentar revertir i equilibrar aquesta situació. Els puc dir que des del Consell de Formentera, des del primer dia d’aquesta legislatura, ens hem marcat aquest objectiu.
Començàrem l’any 2019 amb una mesura pionera com és la regulació d’entrada de vehicles, un projecte que des de l’equip de govern vàrem decidir que s’aplicaria de manera gradual en el nombre de vehicles i també en el temps d’aplicació. Enguany, ja es regula un mes més que en 2019 i el sostre de vehicles s’ha reduït ja en un 12 %. Però Formentera.eco ha de ser més que un projecte de regulació, ha d’anar més enllà i ha de plantejar un canvi radical en la manera d’entendre la mobilitat de l’illa. Els turistes i també els residents han de poder moure’s de forma més neta i amable i la dependència del vehicle privat cada vegada ha de ser menor. Des del Consell treballam en el foment de l’ús de la bicicleta i de vehicles no contaminants; i confiam que abans que finalitzi la legislatura tindrem un nou servei de transport públic que ha de marcar aquest canvi, adaptat i dimensionat a les necessitats de la nostra illa, amb vehicles més sostenibles que facin que moure’s en transport públic sigui la millor opció.
Com sabem, la saturació no només ve amb cotxe, també ho fa amb vaixell. Ho veiem cada estiu, cada vegada més, al voltant de l’illa i ho estam patint greument els darrers anys al nostre parc natural i a zones tan sensibles com s’Estany des Peix. La regulació d’aquest espai és una demanda de la societat formenterera, un problema del qual durant molts anys no s’ha portat una solució endavant. Per a aquest equip de govern la regulació de s’Estany suposa un gran repte i té un únic objectiu: preservar aquesta zona amenaçada ecològicament i tornar-lo a la nostra gent per als seus usos tradicionals. Com deia, tot un repte perquè si, per exemple, Formentera.eco és un projecte pioner, la regulació de s’Estany des Peix, a més de pioner, és d’una complexitat majúscula que afecta directament centenars de residents a l’illa i usuaris de s’Estany. Una regulació que no existia enlloc de les Balears i que a Formentera, ningú, fins avui, s’havia atrevit a fer. En aquest punt, volia agrair el gran esforç i la dedicació en cos i ànima que tenen els treballadors de l’àrea de Medi Ambient dedicats a aquest projecte. Des del treball administratiu en la concessió de l’espai, el reglament de regulació, la valoració en l’adjudicació, el tracte amb els usuaris… Un esforç ingent que m’agradaria reconèixer. I sí, durant el desenvolupament del projecte ens hem equivocat amb la solució tècnica per poder accedir des del litoral als pantalans flotants, torn a demanar disculpes per això, però, per favor, que aquest fet no ens ennuvoli el cap en l’objectiu final d’aquest projecte.
La regulació comença aquest any i segur que en un projecte de tal magnitud les primeres passes no seran senzilles, però siguem pacients perquè tendrem s’Estany des Peix que volem.
Formentera necessita que els ciutadans puguin gaudir d’aquest espai natural per sortir a pescar, navegar, fer esport sense risc o simplement passejar pel litoral. Recuperar s’Estany des Peix ens ajudarà a valorar la importància de preservar la nostra natura, a recuperar part de la nostra identitat i a mostrar a les noves generacions que hi ha esperança i que aquesta meravellosa illa té un futur prometedor. Estic convençuda que si entre tots respectam Formentera, ho aconseguirem.
Vull llançar una pregunta a mode de reflexió: en la situació turística actual de saturació que vivim i que patim a la nostra illa a l’estiu, s’imaginen quants vehicles circularien per les nostres carreteres o quants vaixells fondejarien a l’estiu a s’Estany des Peix si no apliquem aquestes regulacions?
Si volem preservar aquesta illa, si volem caminar cap a una Formentera millor per als nostres fills, si volem continuar gaudint d’aquest entorn meravellós, necessitam d’aquestes regulacions.
El Consell de Formentera està fent la feina que li correspon i només esper, i així ho reclamem des de fa anys i seguirem fent-ho des del ple i des del Parlament, i on faci falta, que la resta d’administracions competents al litoral i al mar, com el Govern de les Illes Balears i el Govern de l’Estat facin la seva feina. Perquè protegir la nostra illa és feina de tots.
Parlam de feina conjunta entre administracions i crec que en aquesta legislatura l’aportació del Consell de Formentera en qüestions claus per al nostre futur ha set fonamental, com són la Llei de Turisme, el Decret del transport marítim, la Llei de consells, la Llei d’educació o la Llei de joventut, que ha tramitat o està tramitant el Govern de les Illes Balears.
Aquí, també vull agrair la feina del nostre diputat els darrers deu mesos, per la seua feina constant, per intentar aportar i sumar i, sobretot, per defendre en la tribuna del Parlament de manera constructiva els interessos de la nostra illa i vull agrair també a l’anterior diputada, Sílvia Tur, la tasca duta a terme al Parlament.
Sempre he defensat que la col·laboració i el diàleg entre les administracions són decisius per aconseguir els objectius marcats (les dos regulacions de les que parlava abans són un clar exemple) i que davant de l’exigència constant i de l’enfrontament, hi ha d’haver feina, coordinació i entesa. El nostre objectiu és clar: els interessos de Formentera sempre al davant; i per aconseguir-ho, el nostre missatge ha de ser coherent i realista.
L’aprovació de la Llei de turisme marca un abans i un després en aquestes illes. A més dels beneficis laborals per als treballadors de la nostra principal indústria turística, aquesta Llei ha de ser l’eina que ens ha d’ajudar a aplicar les polítiques de sostenibilitat que impulsam des de l’administració insular. Les aportacions a aquesta llei plantejades des de Formentera van en aquest sentit i en la defensa del producte local. Ara toca continuar treballant en aquesta línia.
D’altra banda, la llei en el seu punt que més repercussió ha tengut, estableix una congelació de places turístiques, que a Formentera afecta prop de 3.800 places.
Insisteix, com he dit ja diverses vegades des que es va conèixer el contingut de la llei, de veritat Formentera necessita aquestes 3.800 places turístiques més?
Crec que és el moment de ser valents en aquest tema i plantejar als ciutadans si realment les volem. Pens que és una oportunitat per reflexionar; i no vull parlar de model d’illa, que crec que ja tenim esgotada l’expressió i potser el model, vull plantejar que si estam regulant l’entrada de vehicles, els fondejos a s’Estany, demanant un control dels fondejos al nostre litoral o la reordenació del port…Si estam aplicant polítiques de regulació, de veritat volem continuar creixent? Hem de ser coherents amb la nostra illa i amb les polítiques que aplicam.
Crec que no fa falta recordar que no només està en perill l’equilibri mediambiental per les agressions constants al nostre ecosistema, també tenim en alerta vermella l’equilibri social pels problemes gravíssims per culpa de l’accés a l’habitatge.
Ara mateix, tothom coneix molts casos propers i famílies amb anys de residència a l’illa que se’n van. Vesins i vesines que se’n van amb un gust agredolç; contents per haver gaudit d’aquesta illa preciosa plena de gent oberta i hospitalària, però tristos per no poder desenvolupar aquí un projecte de vida. Un impacte emocional molt fort que ens ha de fer recapacitar i adoptar decisions valentes. La nostra obligació com a representants polítics és cercar solucions i tractar de minimitzar aquest impacte, per exemple, oferint l’oportunitat a aquells habitatges que han quedat fora del lloguer turístic es puguin oferir com a lloguer per tot l’any. Si la llei ens ho permet, endavant. Crec que estam davant una bona oportunitat per intentar-ho i hem de ser valents.
En aquest sentit, aprofit per avançar que després de l’estiu obrirem l’oficina de l’habitatge a Formentera, un projecte que la pandèmia ens va aturar, però que és absolutament necessari. El Consell ha d’acompanyar i ajudar els nostres residents a trobar una llar a un preu digne. Hem d’intentar que el repte, moltes vegades drama, sigui menor i no tan dolorós. Estam treballant en la creació d’una borsa d’habitatge ètic.
Serà una passa molt important en matèria d’habitatge amb la qual intentarem també conscienciar la societat per trobar solucions a l’emergència habitacional que pateix l’illa. El problema de l’accés a l’habitatge és molt més ampli i complicat d’abordar per ser tractat només per a una administració local, posam la nostra voluntat i esforç per ajudar a la ciutadania de l’illa i treballem conjuntament amb les administracions per trobar les solucions.
Com deia abans, Formentera ha participat en la tramitació de lleis indispensables per a la nostra illa, com és la Llei de consells, aprovada el passat mes i que només ha comptat amb el vot en contra de la ultradreta. Una llei que per fi estableix un règim específic per al Consell de Formentera, atesa la seva singularitat de municipi i illa.
Justament ahir, 10 de juliol, celebràvem els 15 anys de la constitució del nostre Consell. Una passa històrica que reconeixia l’autogovern de l’illa i que ara per fi es recull en aquesta llei.
Una llei que ens proporciona més autogovern, ens enforteix com administració i ens ajuda a millorar en el fet essencial d’apropar els principals serveis públics als nostres ciutadans.
També hem treballat en la Llei d’educació, que potencia els ajuts als estudiants de Formentera i que defensa les mateixes oportunitats per als estudiants de totes les illes. Una llei pionera que es basa en l’equitat, la qualitat i la inclusió. Un llei que blinda el model d’escola pública i en català, amb el compromís i els fets que demostren la pujada d’inversió en aquest àmbit: al 2015, inversió de 700 milions d’euros i al 2022, 1100 milions, per tant, seguim enfortint el nostre model d’escola.
Aquests mesos també s’han produït avanços en un tema cabdal per a Formentera i demanat històricament des de l’illa, com és l’aprovació del decret del transport marítim. En l’esborrany presentat a la nostra illa el passat mes de maig s’han recollit de manera inicial el 70 % de les aportacions fetes des de Formentera. El decret ha de ser l’eina per millorar i regular la mobilitat marítima, les excursions turístiques i garantir la mobilitat dels residents, amb les barques de primera i darrera hora del dia. Un document, en definitiva, que hem de continuar treballant per millorar i adequar al nostre port i a les nostres necessitats amb criteris de sostenibilitat medi ambiental, econòmica i social. Des del Consell continuarem fent feina defensant el dret a la mobilitat dels formenterers i la protecció del nostre entorn.
Malauradament, el port de la Savina està patint les conseqüències d’una guerra entre interessos econòmics, que hem vist abans en altres ports propers, i que està afectant de manera greu molts negocis i empresaris de l’illa i també a la mateixa operativitat i seguretat del port.
Enguany havíem avançat en aquest sentit, s’havien recollit les demandes de Formentera per reordenar part del port, reubicar les excursions marítimes i donar un espai a les embarcacions de la llista sisena, però el port, com altres indrets de l’illa, està sent víctima de l’especulació més ferotge.
Aquí no hi ha vacil·lacions possibles: el Consell i jo mateixa, com a representant en el consell d’administració de l’Autoritat Portuària, sempre defensarem l’interès general per damunt dels interessos particulars i sempre defensarem un port més social pensat per als nostres residents, per als nostres pescadors i, en definitiva, per a Formentera.
Si el port és un reclam per a moltes empreses i el seu afany de fer diners, enguany també hem comprovat que la mateixa tendència que ja s’entreveia els darrers anys s’ha instaurat en les nostres platges. A molta gent li pot resultar estrany que un negoci que fa 20 o 30 anys era un modest quiosquet de platja, sigui ara una peça cotitzadissíma al mercat i s’hagi convertit en objecte de desig de la Mediterrània. Al món global en què ens trobam les regles del joc han canviat i les pressions sobre aquests negocis, malgrat de ser concessions públiques, és a dir, que l’nic propietari és l’administració, són cada vegada majors. Davant aquesta situació, la nostra eina, com a administració és preservar la garantia de la legalitat del procés de manera pública i transparent i complir amb la normativa vigent. Així ho hem fet fins ara i així ho continuarem fent. Respectam les diferents opinions, però som responsables i coherents amb les nostres pròpies decisions.
La defensa de la nostra terra sempre ha set l’essència d’aquest poble i així ho hem viscut les darreres dècades amb la lluita de la societat formenterera per una delimitació del domini públic maritimoterrestre justa. El passat mes de gener, davant la presentació del projecte de modificació del reglament general de Costes, aquest Consell va presentar al·legacions, perquè entenem que és contrari a dret, xoca amb la jurisprudència en matèria de delimitacions i crea una inseguretat jurídica que solapa els drets dels particulars. I a Formentera el tenim clar: no es poden fer passes enrere. Per això continuarem treballant, i hem de fer-ho de manera unida per damunt d’interessos partidistes, per defendre els interessos dels nostres vesins i vesines.
Entre la nostra feina com a Consell, i administració més propera, també està la de vigilar, controlar i col·laborar que els serveis públics que ofereixen altres administracions cobreixen les necessitats i es compleixen els drets essencials de la nostra ciutadania, com són l’atenció sanitària i l’educació.
Així, enguany l’Hospital de Formentera i l’àrea de Salut estan ampliant serveis a la nostra illa i cal felicitar-se perquè s’escolten les nostres demandes que garanteixin una assistència sanitària pública propera i de qualitat. Per fi tenim un servei permanent del 061, les obres de la base començaran aviat, s’ha començat adequat una zona per tenir hospital de dia a Formentera i així no obligar els nostres ciutadans a desplaçar-se a Eivissa. Continuam vigilants i reclamant tot el que sigui necessari per tenir la millor assistència sanitària pública a Formentera. Una assistència pública, que crec que cal subratllar, pateix l’amenaça del retall quan no hi ha governs progressistes.
Ha finalitzat un curs escolar que ha estat marcat per un fet històric: la posada en marxa del nou col·legi i l’escoleta de Sant Ferran, després de més de deu anys batallant per part dels pares i mares i de tota la comunitat educativa. Des del Consell, estam treballant en la contractació de personal per posar en funcionament el proper curs el servei de menjador en aquest col·legi i estendre’l al Mestre Lluís Andreu i al CEIP El Pilar de la Mola al llarg del curs.
Per a la resta de legislatura, i així està aprovat per part del Govern balear, i així ho continuarem demanant, està prevista l’ampliació de l’IES Marc Ferrer. Es tracta d’una ampliació necessària per al nostre centre educatiu perquè pugui exercir la seva labor d’ensenyança i formació a la joventut de l’illa, però també per a tots aquells que volen reprendre la seua formació perquè la cultura d’aprendre al llarg de la vida hauria de ser el mantra a seguir.
La crisi de la covid-19 ha sacsejat molts aspectes de la nostra vida i ha provocat la reacció dels governs per poder pal·liar la crisi econòmica i aprofitar per pensar en una societat del futur més amable, sostenible i intel·ligent. Els fons Next Generation de la Unió Europea que arribaran a la nostra illa són una bona oportunitat per donar aquest impuls a aquesta transició cap a polítiques sostenibles.
Accions en matèria de regadius i regeneració d’aigües, la construcció d’un habitatge d’acollida per a menors i diferents actuacions per a la sostenibilitat, la potenciació de la mobilitat sostenible i el coneixement són algunes de les accions que arribaran en primer lloc.
Així mateix, des del Govern de l’Estat també s’ha posat en marxa un Pla de recuperació, transformació i resiliència per a l’estratègia de sostenibilitat turística, del que enguany s’han aprovat quatre projectes per a Formentera per valor de 2 milions d’euros.
L’Estat destinarà aquests diners per millorar i aplicar solucions telemàtiques intel·ligents a la regulació d’accés al Parc Natural de ses Salines, per a la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques en aparcaments públics i de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics; per actuacions en matèria de tractament de dades massives per a la recerca turística i per a l’increment del control telemàtic de l’accés limitat de vehicles a l’illa.
Són projectes en els quals treballa el Consell de Formentera, de manera transversal, en coordinació entre les diferents àrees per aplicar polítiques de futur necessàries en aquesta transició.
La protecció dels indrets més sensibles de la nostra illa és un dels nostres objectius i cada any intentam millorar-la. Aquest estiu hem incorporat una nova regulació, l’accés as caló des Mort i es Ram.
A Formentera tenim la matèria prima i la conscienciació ciutadana suficient per liderar la transició energètica en aquestes illes; i el Consell de Formentera, com l’administració més propera als ciutadans, ha de fer les passes amb decisió i valentia. Així, estam treballant i impulsant diferents accions dins del Pacte d’Alcaldies que varen signar aquesta legislatura per reduir les emissions de CO2, augmentar l’eficiència energètica i l’ús d’energia procedent de fonts renovables. En aquest sentit, en les pròximes setmanes sortirà a licitació pública les obres d’instal·lació d’una pèrgola de plaques fotovoltaiques amb cinc punts de recàrrega dobles a l’aparcament del poliesportiu Antoni Blanc, la primera instal·lació d’aquest tipus a Formentera. L’energia neta que generi la pèrgola serà auto consumida pels punts de recàrrega i l’excedent servirà per abastir i cobrir pràcticament la meitat del consum anual generat pel poliesportiu. Els col·legis, el camp de futbol, la seu central del Consell, la nova Residència… Treballam per cobrir les màximes instal·lacions insulars possibles de plaques fotovoltaiques i generar la nostra pròpia energia neta. Aquest és el camí.
Enguany, per primera vegada bonificam fins al 50 % l’IBI de les llars que tenguin instal·lats sistemes per a l’aprofitament elèctric de l’energia solar. A més, hem simplificat els tràmits per a la seva instal·lació.
Els darrers anys, la nostra societat ha caminat amb una generació de residus cada vegada més gran, i amb desplaçaments innecessaris, tant d’aquests residus com de les persones en si mateix. El desenvolupament urbanístic al nostre entorn rural també ha contribuït que als indrets més fràgils pateixin aquesta acumulació de residus. Així, l’actual servei de recollida va quedar obsolet fa anys i lluny de poder oferir un servei adequat. Des de l’inici de legislatura vàrem treballar en la renovació del servei i l’any passat va sortir a licitació el nou contracte del servei, el major que tramita aquesta institució. Després d’un tràmit llarg i feixuc, com són aquests grans contractes, enguany podrem adjudicar el nou. Un nou servei que ha de suposar una millora quantitativa i qualitativa en la recollida i transport de residus, de la neteja viària i de las platges, de la conservació i el manteniment de zones verdes de Formentera.
Com deia abans, Formentera ha de liderar el canvi i la transició sostenible i ha d’aplicar polítiques mediambientals decidides. En aquest 2022, amb la implicació dels empresaris locals, estam impulsant la implantació del sistema de retorn d’envasos a l’illa que projecta el Govern. Un altre projecte pioner on el Consell posarà tota la seva implicació i esforç perquè pugui sortir endavant. El reciclatge i la menor regeneració de residus són altres grans reptes de la societat actual.
En el reciclatge a Formentera treballam amb la recollida orgànica als grans i mitjans productors i lideram, per exemple, les dades de recollida de vidre a Balears.
Les transicions necessiten un punt d’origen ferm sota el qual partir cap a una nova situació. I és aquí on el patrimoni cultural cobra sentit. El manteniment i la valoració d’aquest patrimoni, material i immaterial, representen la visió de futur d’un poble, un poble que pretén mantenir-se en essència en allò que és, sense deixar de treballar en el seu progrés, basat en la sostenibilitat i en l’equilibri. Per això, per a nosaltres és molt important posar en valor tots aquells elements que configuren el que som i donen sentit a l’illa que projectam.
N’és un exemple la concessió el passat divendres de la Medalla d’Or de Formentera. Un guardó que vol premiar, precisament, la transmissió i els coneixements tècnics que han aprofitat els recursos de l’illa com ara la fusta, la pedra o la vegetació per bastir i donar resposta a les necessitats de la casa, del camp, de la terra i del mar. Tot un conjunt de tècniques que formen part del nostre patrimoni immaterial.
La gran feina que està desenvolupant aquest Consell des de l’inici de legislatura en la protecció, reconeixement, difusió patrimonial i cultural marquen aquest canvi. Els darrers mesos, com exemples, hem continuant treballant en la nostra cultura i patrimoni amb l’obertura d’un nou espai d’informació al molí Vell de la Mola, ampliant el BIC a altres molins, tenim la concessió del BIC de ses Ses Salines, estam treballant en el projecte de rehabilitació de sa Tanca Vella, hem renovat el conveni per seguir investigant el patrimoni subaquàtic i el terrestre, hem consolidant les beques i ajudes d’investigació, hem editat els primers quaderns didàctics i s’ha començat a fer el primer catàleg de camins de Formentera.
Apropar el nostre patrimoni i la nostra cultura a la gent és fonamental i per això aquest 2022 hem obert l’Arxiu de Formentera, l’hem dimensionat, hem començat la seva digitalització i estam recuperant documents històrics d’aquesta casa. També ho fem amb l’Arxiu d’Imatge i Sò, que cada vegada compta amb més material.
Volem recuperar el nostre patrimoni per recuperar la nostra memòria i treballam així, activament i en coordinació amb el Govern, en el tercer Pla de Fosses. A més de deixar enllestit el Projecte de rehabilitació i posada en valor des Campament.
Sense cultura no hi ha llibertat ni futur possible. Per mostrar el que som i créixer com a societat ens hem d’alimentar de cultura, de música, d’art, de literatura, de teatre…
Quan deia abans que la pandèmia ens va afectar com a societat, parlava també dels esdeveniments culturals, que malauradament va ser un dels sectors més castigats els dos darrers anys. Afortunadament, hem tornat amb força recuperant esdeveniments i la programació diversa d’antany, estam obrint nous espais, creant noves ofertes i estam treballant en facilitar l’accés a la cultura, tant en la divulgació com en la formació en els centres que gestiona aquesta administració. Intentam afavorir la creativitat i el coneixement dels nostres vesins i vesines amb cursos, jornades i conferències, de fer arribar la nostra cultura a tots el racons de l’illa.
No podem oblidar, i crec que en això som exemplars, que l’eix vertebrador de la nostra cultura és la llengua. Des de l’inici de la legislatura hem treballat en aquest sentit, per això hem reforçat l’àrea, ampliant l’oferta i els recursos, les campanyes de divulgació, el voluntariat i hem fet un nou reglament d’usos lingüístics al Consell de Formentera. Hem d’enfortir tot allò que és nostre, i no hi res més nostre que la llengua.
La terra i l’aigua són dos gran elements de la nostra natura i de la nostra cultura formenterera i la preservació d’ells s’ha de fer també treballant perquè el sector agrari i pesquer torni a ser productiu dins l’economia de Formentera. Enguany hem acompanyat als productors locals obrint noves línies d’ajudes per emprenedors, per els ramaders, seguim treballant de la mà amb la Cooperativa, que ja compta amb un molí fariner i esperem que ben aviat amb un trull d’oli, seguim reivindicant que s’obri ja el nou local de la Confraria de Pescadors, treballam en una millora del sistema de regadiu..En definitiva, continuam defensant que el nostre sector primari és fonamental per al desenvolupament econòmic i social de l’illa. Per això també començarem aviat una campanya per reforçar la marca del producte fet a Formentera i dissenyarem les promocions i accions que calguin per incentivar l’ús i consum del producte local.
El producte fet a Formentera té un valor afegit que s’ha de mostrar i fomentar. La darrera Passarel·la de la Moda celebrada fa deu dies és un clar exemple d’això: tot un exemple de creativitat, implicació, senzillesa, compromís i solidaritat amb l’essència formenterera. I l’obligació del nostre Consell és continuar ajudant i incentivant aquesta feina dels nostres creadors, artesans i comerciants. Després d’un 2020 i un 2021 molt molt complicats per a l’activitat comercial de l’illa, on ens vam bolcar en ajudes al sector empresarial, aquest 2022 hem posat les bases per poder dissenyar el futur. Així, estam desenvolupant el primer Pla per a l’enfortiment del comerç de l’illa, amb l’objectiu de preservar, dinamitzar i millorar el teixit comercial de Formentera. És un pla que ens ha d’ajudar a enfortir el nostre segell tan característic del comerç local.
Ens preocupa molt la situació del mercat laboral a l’illa, una qüestió que també s’està donant en altres destinacions turístiques. Si volem tenir un equilibri social i econòmic, hem de tenir un mercat laboral fort i compensat. Per això, amb aquest objectiu, organitzarem el passat mes d’abril la primera Fira d’Ocupació i Formació de Formentera.
Va ser una gran experiència per a les empreses, per als treballadors que buscaven feina i per a les entitats i centres que treballen en la formació, com l’IES Marc Ferrer, que està fent un gran labor en aquest sentit. Col·laboram amb tots ells per afavorir la formació, l’ocupació i l’emprenedoria. Així, estam ultimant l’obertura del primer Centre d’Emprenedoria de l’illa que ha der servir de punt de trobada i coneixement per ajudar a diversificar el sector productiu i l’economia de Formentera.
La consolidació i la formació, en aquest cas del personal del Consell de Formentera, també va ser un objectiu marcat aquesta legislatura. La nostra administració ha crescut de manera exponencial els darrers anys, a mesura dels serveis que s’ofereixen, que calia estabilitzar i ordenar. La implantació aquest 2022 de la carrera professional al Consell de Formentera, fruit de l’acord de la mesa negociadora amb els sindicats, té l’objectiu final de millorar el servei a la ciutadania perquè dota l’administració pública de professionals amb més formació i coneixements del seu lloc de feina. Hem començat el procés d’estabilització de 242 llocs de feina al Consell, i durant el darrer any hem publicat més de quinze borsins de treball. Confiam que aquesta millora aturi també la mobilitat dels treballadors que afecta a moltes àrees i de manera més sensible a serveis essencials com la Policia Local i els Bombers, on hem avançat en la consolidació de les plantilles, però encara queda molt de camí per recórrer.
Aquesta legislatura de la pandèmia ha mobilitzat els serveis essencials de totes les administracions i els serveis socials són un d’ells. En el nostre cas, ha posat de manifest la fortalesa d’un servei públic que ha estat capaç de reaccionar amb agilitat i proximitat. Les crisis econòmiques comporten crisis socials i si hem pogut donar una resposta ràpida i eficaç és perquè hem dimensionat el servei a les necessitats actuals. El trasllat a les noves oficines ubicades al Centre de Dia n’és el clar exemple. Des del passat mes de febrer, el Consell ofereix el servei en unes noves instal·lacions que suposa un salt qualitatiu tant per als usuaris com per als treballadors per garantir una atenció digna a la ciutadania. L’atenció personalitzada és fonamental en aquesta àrea i s’ha de treballar de manera coordinada i planificada per incorporar també nous serveis. Així, els darrers mesos, a més de totes les prestacions i assessorament que s’ofereix per cobrir les necessitats bàsiques de la població, per exemple, s’ha obert el servei d’acolliment familiar, s’han fet carnets per famílies nombroses i monoparentals, s’ha començat a redactar el Pla sobre l’ús de drogues i s’ha iniciat el primer Pla de Voluntariat de l’illa. En aquest punt, s’està treballant amb Creu Roja perquè per primera vegada tingui a Formentera un servei d’atenció ràpida per a les persones migrades que arriben a les nostres costes. El drama de la immigració il·legal va començar a l’illa a l’estiu de 2019, i des de llavors hem prioritzat l’atenció d’aquestes persones. Només el 2021 Formentera va rebre prop de 500 persones entre les quals hi havia menors que han quedat sota la tutela de la institució.
Aquesta legislatura també suposarà una millora exponencial en quant a infraestructures sociosanitàries. Ja tenim enllestida la futura Residència de Formentera que significarà un gran avanç per a l’assistència a les persones amb situació de dependència, que avui en dia estan a Eivissa, i per a les seues famílies. Després d’anys de feina conjunta podem dir que enguany tindrem la residència. També tenim el projecte del centre de menors que s’ubicarà en la mateixa àrea sociosanitària. Nous serveis per a la nostra ciutadania.
L’atenció de la població de l’illa ens deixa també moltes reflexions i problemes que hem d’afrontar com administració pública. Així hem vist com s’incrementaven les necessitats d’atenció psicològica de la nostra població. Fets que ens fan estar alerta per poder tenir marge de reacció en l’atenció que prestem a la ciutadania.
Portam una tendència de disminució quant a casos nous de violència de gènere però no podem baixar la guàrdia. Mai. Estam aplicant polítiques d’atenció i prevenció de violència de gènere, enguany hem editat fullets en vuit idiomes, i també estam treballant en la conscienciació entre la ciutadania i implementant el Pla d’igualtat de Formentera . Estam treballant en el Pla d’Igualtat del Consell Insular i en el primer Pla de diversitat sexual i de gènere de Formentera, que és també el primer de Balears.
Quan parlam del futur tenim molt clar que serà la nostra joventut la que agafarà el relleu. Com a societat, de vegades, se’ns oblida i per això hem d’escoltar-los com fem als plens de la infància i joventut. Hem de treballar perquè siguin millors que nosaltres, perquè estiguin educats en la diversitat i en la igualtat, en la consciència social i medi ambiental, oferir formació, espais d’oci, cultura i esport per créixer com a persones. Per això hem de seguir impulsant activitats com les que ja es fan al Casal de Joves, que compta amb un ampli i divers programa, obrint nous espais per ells, potenciant els que tenim, treballar en programes específics, escoltar-los i incentivar-los en hàbits saludables.
L’esport és una gran eina per al desenvolupament de la persona i la nostra competència com a Consell és potenciar la base, ajudar als nostres clubs a tenir cura de la seva pedrera i organitzar activitats i proves esportives per fomentar la pràctica de l’esport a la nostra illa. Enguany entre altres accions, hem llançat la primera línia d’ajudes als nostres esportistes que competeixen fora, hem treballat en la formació amb el programa Valors a l’Esport, fomentam la igualtat en l’esport, hem obert la porta a noves disciplines esportives, estam millorant instal·lacions per als nostres esportistes, impulsam les nostres escoles municipals, hem digitalitzat el servei de reserves al poliesportiu i la piscina i col·laboram en l’organització de proves esportives a l’illa.
Per posar unes dades: durant el mes d’abril i maig més de 5.000 persones varen venir a Formentera a participar en alguna de les proves esportives. I, per exemple, aquest estiu, prop de 100 joves acudeixen cada dia a l’escola de vela al Centre d’Esports Nàutics. Unes noves graderies per al camp de futbol seran una realitat l’any que ve, i hem de seguir treballant des del diàleg constant, col·laboració i consens amb tots els clubs i esportistes de la nostra illa.
Enguany hem cobert també una nova fase en la remodelació des Pujols, amb l’objectiu de renovar aquest nucli turístic i fer-lo més amable per a les persones. Aquesta és la idea: treballar per adaptar els pobles als nostres vesins i vesines i dotar als nuclis urbans de les infraestructures necessàries, com enguany que hem modificat el Pla Territorial per poder dotar de xarxa de sanejament al Poble des Ca Marí. Treballam per eliminar les barreres arquitectòniques, per fer els pobles més accessibles, on les persones siguin les protagonistes i no els vehicles. A finals de l’any passat es van iniciar les obres del tercer cable, que, si es compleixen les previsions, entrarà en funcionament a finals de 2023. Aquesta necessària instal·lació ha de suposar una gran millora en l’abastiment d’energia a la nostra illa i també ha de suposar la descarbonització de l’obsoleta planta des Ca Marí.
Ho hem reclamat des d’aquest Ple i ho continuarem fent.
Vull finalitzar la meva intervenció amb els majors com a centre d’atenció. Hem parlat de l’assistència que els oferim des del Consell, dels serveis que els donam i dels que tendran amb, per exemple, amb la nova Residència. Però avui m’agradaria parlar de les persones, no d’ells com a usuaris. Com a presidenta i consellera de Majors del Consell tenc la sort d’acompanyar-los molt sovent als actes que organitzen, he visitat als centenaris en els seus aniversaris, tristament alguns ja se n’han anat, i us puc dir que cada vegada que estic amb ells és un ensenyament per a mi. Quan parlem d’illa de futur, de noves generacions, de camins cap a la sostenibilitat, de models d’illa, els hem d’escoltar i aprendre’n, perquè ells també tenen molt a dir, perquè són una font de saviesa i son els que guarden el veritable llegat de Formentera. Si us plau, apropem-nos i compartim amb ells.
Formentera serà allò que els seus ciutadans i ciutadanes decideixin, però no podem oblidar que som un territori petit, fràgil, amb un patrimoni mediambiental i cultural que s’ha de seguir posant en valor, i que a la vegada socialment ens queden molts reptes a assolir.
Però només ho farem des de la humilitat, des de la sinceritat i des de l’enteniment entre uns i altres.
Bon dia i moltíssimes gràcies.
Ana Juan
Presidenta del Consell Insular de Formentera